VICUS – Pals – Girona
Per acabar amb les recomanacions que ens va fer el xef Joan Carles Sànchez, del Restaurant Es Portal , el primer cap de setmana de juliol de 2017 vam anar al Vicus de Pals. Dels tres restaurants que va recomanar aquest és el més fluix amb diferencia.
Aquest restaurant, que va obrir l’any 2011, està situat al casc urbà de Pals al costat de l’històric Hostal Can Barris. De fet, el restaurant es troba on antigament estava el cafè i menjador de l’hostal. El xef és el Damià Rafecas.
Per fer la reserva no vam tenir cap problema, trucada divendres per anar el dissabte a sopar. El local no em va agradar. En entrar et trobes en una sala amplia on s’ubica el rebedor, un menjador i, al fons, la cuina. Disposa de dos petits menjadors més en sales contigües. La decoració molt austera i molt poc acollidora, la il·luminació es trista i els menjadors amb una acústica deficient, que els fan molt sorollosos. No em vaig arribar a trobar còmode.
Per menjar tens opció de la carta, amb entrants per compartir, arrossos, peixos i carns. Una carta curta però equilibrada que pot satisfer a tothom. També disposes d’una opció de tres menús: un de diari al migdia a 18,50 euros, un d’arròs a 39,50 euros, i un menú degustació que té un preu 49,50 euros. Els dos darrers sense beguda.
La carta de vins és força amplia i molt ben triada. Vam optar per un vi del Montsant. La coma del Genis, un vi negre suau que envelleix sis mesos en barriques de roure i que el produeix orto vins. Un vi monovarietal de picapoll negre que es recol·lecta en una petita parcel·la que només permet l’elaboració de 300 ampolles. És un vi que ha de ser bo des del moment que en l’etiqueta es pot llegir “Vi per la gent que m’estimo”. El preu del vi en el restaurant és de 21 euros, tenint en compte que en el mercat el trobes per entre 13 i 15 euros, s’ha posar en valor que no carreguen el preu en aquest apartat.
Escollir un vi per un menú degustació sol esser molt complicat. Una opció és decantar-se pel maridatge, si és que n´hi ha. Així deixes al sommelier i al xef la responsabilitat i és una elecció que es converteix en una oportunitat de càtar vins i combinacions especials i valentes. En el Vicus no tenen aquest opció. En aquestes ocasions, normalment, opto per un vi blanc mineral, si pot ser amb fusta, o per un vi negre jove amb poca fusta. En definitiva, intento escollir vins senzills, amb poca complexitat, que es limitin a acompanyar els plats i que no vulguin prendre el protagonisme. En ocasions, depenent dels que som sopant potser una bona opció canvia de vi. En aquest cas el vi que vam escollir va ser una trobada i un encert. Un vi subtil, delicat, agradable i fàcil de beure. Un acompanyant perfecte pel menú que vam escollir.
Efectivament, ens vam decidir per demanar el menú de degustació. El menú esta composat per dos entrants, un peix i una carn. Per començar les Escopinyes, carbassó i llimona. Una combinació valenta i que funciona molt bé. Dos aportacions a l’entrant. Les escopinyes podrien ser de millor qualitat, un punt més grans i naturals. En segon lloc apuntar que el plat més que un entrant era un canapè. Si el menú de degustació tingues trenta plats serien raonables quantitats així de petites, però en un menú on es serviran quatre plats no molesta una mica més de volum.
El menú continua amb el carpaccio de peus de porc amb llagostins. Tinc debilitat per aquesta combinació de mar i muntanya, senzilla i funcional. En aquesta ocasió un element en el plat em va distorsionar la combinació. El xef afegeix una parmentier de patata que es constitueix en protagonista i mata el gust de llagostins i del carpaccio de peus. Potser uns punts d’aquest element per amorosir el plat serien suficients.
El plat de carn i el de peix són actualitzacions de plats tradicionals. Així el menú continua amb el suquet d’escrita. Aquesta és la creació del xef que més em va agradar. El suquet esta desconstruït amb gracia de manera que la combinació queda molt lluïda, saborosa i respectant l’essència del plat tradicional. Només vaig detectar una errada que no és del plat sinó de l’ordre del menú. En el plat anterior hi ha la parmentier, que espatlla més que afavoreix, i torna aparèixer en aqueta ocasió, ja que la patata del suquet està presentada en aquesta forma.
A continuació va sortir la Cua de bou desossada amb flor de carbassó farcida de formatge i alfàbrega. L’evolució sobre el plat clàssic és el d’haver desossat la carn i presentar el tall emmotllat. De tota manera, tot i la presentació, vaig trobar a faltar la melositat i sumptuositat d’aquest plat quan el prens en un dels clàssics. La cocció tenia algun defecte que afectava al gust i a la textura.
Per finalitzar, les postres: ens van portar el Crocant de toffee i fruits secs. Una combinació de gelat de nata i d’avellana resultona i gustosa que va ser un bon colofó pel sopar.
Tot plegat ens va costar 126 euros. El menjar està bé però no està d’acord amb el preu. Me’n vaig amb la trista sensació d’haver pagat més del que realment vam prendre. Una certa sensació d’estafa. Petita, però estafa.
Joan Carles: penso que recomanes aquest restaurant més per veïnatge i amistat que pel fet d’estar a l’alçada. Vaig sortir amb la sensació d’haver estat en un restaurant trist i poc acollidor, amb un servei lent i no especialment atent, i amb un preu per sobre del que vaig menjar i beure.
