TICKETS – Barcelona
Hola de nou!!! Aquest mes de novembre he anat al TICKETS. És un restaurant que he visitat cinc o sis vegades i mai m’ha decebut. En totes les ocasions he sortit satisfet i amb la sensació de que realitzen un esforç per renovar l’oferta de manera constant, sense que baixi la qualitat del producte. En aquesta ocasió, però, el preu va ser superior al pressupost que tenia. S’ha de dir que no me’n vaig estar de res, de fet vaig tastar quasi tota la carta, això és reflecteix en el preu. Tot i això, he de dir, que no vaig tenir la sensació de pagar un preu injust.
El Tickets és un projecte de l’Albert Adrià obert el 2011. Es pot definir com un gastrobar i està dedicat a la tapa contemporània molt ben elaborada. L’espai del restaurant és alegre i distès amb una decoració farandulera. Sempre està ple i és molt complicat obtenir reserva. Una possibilitat és ajuntar-vos vuit i reservar la taula que tenen per grups més grans, la qual és més senzill de reservar, recordo que en aquesta taula un cop vam seure dotze.
Si aneu, podeu ocupar un lloc a les taules de la sala o, si sou dos, està força bé, seure en la barra, on pots veure el ball dels cuiners preparant les tapes. Aquesta vegada nosaltres ens vam seure en una taula.
La carta del Tickets és aclaparant, tot el que esta ofert et sembla increïble i no saps que escollir. Quan estàs en aquella indecisió de decidir que demanes s’acosta algun dels cambrers que t’ofereixin una selecció de tapes que escolliran ells mateixos, és una oferta salvadora. Sempre he optat per aquesta opció, m’he posat en les seves mans i mai m’han decebut.
Per beure vam demanar dos canyes d’entrada, per apaivagar les ganes de beure inicials, i després un vi blanc recomanat pel sommelier, un Goliardo a Telleria de DO Rias Baixas. És un vi blanc elaborat amb Albariño que procedeix de vinyes velles situades al costat del mar que confereixen al vi un caràcter salí. La fermentació alcohòlica es fa en botes usades de 750 litres i una vegada finalitzada s’embotella i es submergeix en el mar a 30 metres de profunditat on es realitza la criança durant tres mesos. Només s’embotellen 900 ampolles. És un vi voluminós en boca, untuós, gras i amb bona acidesa. En tastar-lo denotes la mineralitat i un punt de salinitat agradable. El vi és més especial per la seva elaboració que pel tast, el preu és desmesurat pel resultat final. En el restaurant 55 euros.
L’espectacle va començar amb les olives del tickets, una de les tapes clàssiques, un esclat d’oliva en la boca; l’entrepà finet de pernil, panxeta i pebrot vermell, una curiositat deliciosa; la ventresca de tonyina confitada amb greix de pernil acompanyada d’una cirera farcida de fum, sorprenent; i la gamba crua marinada amb sal gelada, una delicatessen.
Va continuar amb tres mosegades: el milfulles de tàrtar de tonyina amb alga nori i wasabi; el cub de patata amb tàrtar de carn de Wagyu; i el nigiri d’albergínia al carbó sobre un pa cruixent. Es tracta de tres mossegades amb molta influència de la cuina japonesa però amb sabors molt potent.
El sopar va seguir amb la navalla amb “aji amarillo” (pebrot que prové del Perú), la salsa era increïble i combinava perfecte amb el gust i textura de la navalla crua; la petita baguette embolcallada de carn gallega crua; i el mini airbag amb escuma de formatge manxec i caviar d’oli d’avellana.
Els cuiners no descansaven i ens van seguir preparant els mil fulls d’alga còdium i garoina, dels millors tastets de la nit; i el paisatge nòrdic que és una base amb rellom de vedella marinada amb crema de formatge i pols de vinagre, també molt bo.
No s’acabaven els plats i a continuació ens van portar l’ostra Amelie, van explicar que és una ostra criada especialment pel restaurant en aigües extremadament fredes per fer que la closca no creixi i que les alimenten perquè siguin més carnoses, la veritat és que ho són; i la tapa d’anguila al carbó amb yuzu sobre una base de cruixent de pa.
Després ens van portar les tres tapes més fluixes de tot el sopar, molt prescindibles: l’esponja de safrà amb suc de roger, un plat pla sense textures i més aviat insípid; un suquet de carxofa amb molt poca sorpresa; i els musclos amb escuma de mantega cafè Paris, una combinació mal equilibrada.
Per sort, el sopar no va acabar en aquest punt i el festival va continuar. A continuació vam prendre l’espardenya amb sobrassada i la seva pell fregida, una combinació encertada i equilibrada; el pop cruixent amb maionesa de kimchi (preparació fermentada d’origen coreà) i cogombre del Tickets, aquest és un altre clàssic amb molt èxit; les mandonguilles de favetes i botifarra blanca amb consomé de pernil, un altre plat valent i recomanable; el tac cruixent de garrí amb maionesa de hoisin (salsa d’origen xinès); i per finalitzar el cranc reial amb escuma de mantega i nyores. En aquest punt van finalitzar els plats salats i ens vam disposar a provar els postres.
Per prendre’ls ens van canviar de lloc i ens van seure a la barra de l’antic 41º ara redecorat de manera divertida, amb colors alegres i amb els sostre simulant un emparrat de maduixes. És la sala dels postres. Aquí ens van servir cinc postres, tots ells magnífics. Per començar un clàssic dels postres, la rosa d’àmbar que te la donen en entrar, una mena de bombo de litxi i gerds presentat entre els pètals d’una rosa natural que et canvia el sabor i t’introdueix en el mon dolç. A continuació ens van portar l’esential que és una mena de culant; la mini carbassa; el cheescake; i un pastis de xocolata. Tots estaven exquisits però vull destacar i recomanar la mini carbassa, per ser uns postres diferents i refrescants i, sobretot, el pastis de formatge que em va fer plorar, imprescindible. Després dels cafès un bombo de menta per marxar amb molt bon sabor de boca.
Desprès de quatre hores en el restaurant i de servir-nos 28 elaboracions sense esperes entre plat i plat va arribar l’hora de pagar el compte (370 euros per dues persones) i l’espectacle va finalitzar. Si us decidiu a visitar-lo tres recomanacions: deixeu-vos portar i escolliu la degustació que us preparin però no dubteu en demanar la carta per demanar allò que us cridi l’atenció; tal i com he assenyalat en el menú de tardor hi han dos o tres plats que, segons el meu criteri, són prescindibles; i finalment vigileu amb la beguda que us recomanen, en la meva experiència no va ser encertada, em van donar un vi sobrevalorat i que no marcava la diferència respecte d’altres en la carta molt més econòmics.
Si ets de Barcelona i t’agrada la gastrònoma s’ha de visitar el Tickets en alguna ocasió i si vens de fora i pots, ves-hi. És un dels restaurants de referència de la ciutat. Si tens sort de trobar taula: relaxat, deixat portar i frueix d’aquest lloc poc convencional, creat i pensat amb encert perquè els clients passin una bona estona.