Aquest cop us presentem un jove cuiner que des del barri del Guinardó de Barcelona ens fa gaudir de la cuina i del bon menjar.
Es tracta d’en Roger Puig López que juntament amb la Laura porten el restaurant Escaleta del Guinardó. No deixeu de visitar-lo!
I moltes gràcies Roger per deixar-nos saber una mica més de tu i de la teva cuina!
Com has arribat a ser cuiner?
He de dir que per culpa de ma mare. No volia estudiar, jo volia tornar al meu poble, a Pi, al costat de Bellver de Cerdanya, i com que al poble no podia ser, doncs a fer cuina.
He de dir que ja m’agradava una miqueta des de petit i no em va costar gens posar-m’hi. Vaig començar entre els 16 i 17 anys i no he parat i fins arribar aquí.
I si no fossis cuiner, a què et dedicaries?
Ostres, doncs no ho sé. Jo, al principi, me’n tornaria a treballar al poble amb el meu cosí, a munyir vaques, imaginat. Però, no, no se què faria si no fos cuiner…
Quins son els teus projectes de futur, algun somni? Per suposat, que ens puguis explicar…
La veritat es que el projecte ja el tenim. Hem començat aquí fa un any i de moment seguim amb el mateix projecte i no tenim cap altre projecte en un futur no molt llunyà.
De fet, aquest era el nostre projecte, el que volíem. Sempre havíem treballat per altres i ara volíem una cosa nostra.
Volem fer barri, estar aquí, que ens coneguin, que la gent del barri estigui contenta i amb això fem i de moment estem molt bé.
De quin dels plats que has cuinat n’estàs més orgullós?
Buf, no ho sé. Potser el peix, diuen que el trec molt bé i es la nostra especialitat.
Però un plat concret…es que depèn del dia. Recordo que feia unes galtes de rap que em sortien molt bones, però com deia, depèn del dia, a vegades et surt un plat de puta mare i una altra dia no…
En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
Per a mi el que m’ha marcat més es en Ferran Adrià i la seva manera de fer cuina. Però a la pràctica han estat començant per ma Mare i continuant pel meu cap de cuina que ha estat fins ara, en José Ramon Ocariz i anar fent…
Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
La veritat es que no, tot m’agrada. Bé, hi ha una beguda que no la suporto que es el Bitter, no entenc com la gent es pot beure aquesta beguda.
I també des de petit no m’agrada gens el fetge, sobretot el de vedella, però el cuino sense cap problema.
Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
A la meva cuina no pot faltar l’all, en tinc sempre.
Ens pots explicar una plat senzill per a fer a casa?
Doncs us explicaré uns ous ferrats amb carxofes i foie o pernil: aquest plat millor fer-lo quan sigui època de carxofa.
S’agafen unes 3 o 4 carxofes, les talles laminades o a rodanxetes i es fregeixen ben fregides amb oli, se li treu l’excés d’oli i es posen en un plat.
Li tires sal maldon per sobre, i seguidament uns talls de pernil del bo talladet en trossets o bé una mica de foie rallat, això depèn del que tinguis o li vulguis posar…
Es preparen un parell d’ous ferrats i els poses a sobre de la preparació que tens al plat, com si fossin uns ous estrellats, però per a mi aquests estan més bons. I ja ho teniu!
Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
Doncs ens ha encantat el Miramar del Paco Pérez, vam estar gaudint durant 3 hores, ens van tractar molt bé i vam estar molt a gust.
I us recomano el restaurant d’un amic meu que es argentí; que es diu Mi Gràcia al carrer Encarnació de Barcelona, que val la pena tastar i ells son molt macos.
Aquí al barri on ens trobem, al Guinardó, tenim una botiga de referència que ens agrada molt, tenen bon producte, preparen menjar senzill i molt bo per emportar i que es diu el Tastet de la Lola, treballen molt pel barri, ho fan molt bé.
Per acabar, ens pots explicar alguna anècdota culinària que t’hagi quedar gravada i que ens puguis explicar?
Que es pugui explicar, no. Ja, ja, ja!!!
N’hi ha moltes, durant el dia a dia sempre te’n van passant.
Una vegada ens va rebentar una olla a pressió i tots els cigrons van quedar escampats per una cuina de 200 metres quadrats.
El que també ens ha passat es venir uns comensals a dinar, quedar-se a fer gintònics i acabar empalmant amb el sopar. Un non stop.