CA L’ARPA – Banyoles
Fa unes setmanes vam anar a dinar a Ca l’Arpa. Un restaurant que es troba al centre de Banyoles, al costat de l’Ajuntament. El restaurant el dirigeixen la Montse Lao, a la sala, i el Pere Arpa, als fogons. Després de passar nou anys en el restaurant “El Rebost del Pere”, l’any 2008 van decidir traslladar-se. Van reformar i readaptar una casa de principis de segle convertint-la en un hotel i un restaurant. En aquests deu anys Ca l’Arpa ha esdevingut un referent en la gastronomia de la comarca i, fins i tot, els hi van donar una estrella Michelin, que els hi van treure i els hi van tornar a donar. Penso que obtenir estrelles no és el seu principal objectiu.
La Sala està decorada en tons blancs, amb senzillesa, sostres alts i en un espai molt ben il·luminat. Quan accedeixes tens sensació de serenor, calma i tranquil·litat. En entrar, a la dreta, una gran vidriera et permet observar la cuina, ben equipada, on es trobava, al peu del canó, el Pere Arpa; i a l’esquerra un celler de vins que fa goig. Calculo que poden donar de menjar a un màxim d’entre 30 i 35 persones en unes taules grans i amb molt d’espai entre elles. L’ambientació és sòbria, confortable i elegant.
En aquest ambient agradable vam seure en una taula amplia on ens van presentar la seva proposta culinària. L’oferta per menjar està composada per una carta curta però completa, amb productes de temporada i de proximitat, i de tres menús de degustació, de 42, 60 i 80 euros amb la possibilitat de maridar-los amb el vins que et proposa la Montse Lao, una opció molt recomanable. Finalment, vam optar pel menú de temporada de 60 euros i el seu corresponent maridatge, malgrat que el seu cost era de 30 euros per comensal.
Sense esperar gaire estona van començar a arribar els aperitius. Un còctel de fruites amb unes gotes de rom, el bombó de poma caramel·litzada amb botifarra negre, el canapè d’all negre i all blanc, i una terrina de cap de porc i ceba. Un bon començament pel que esdevindria un bon àpat. Maridat amb una copa de Reserva de la Musica brut. Un cava tradicional de la bodega Jané Ventura. La combinació de Macabeu, Xarel·lo i Parellada donen com resultat un cava sense ensurts, agradable, fi, elegant i molt fresc.
Amb aquest bon inici van començar a arribar a taula els plats principals. La desfilada va començar amb el bou de mar amb alvocat, a continuació, un cruixent de peu de porc amb foie a la brasa. Aquest darrer és un plat emblemàtic del Pere Arpa. Seguint amb el bacallà, carxofa, espàrrec i api, per acabar amb el darrer dels plats salats, l’ànec laminat. Un menú molt regular, sense excessos, sense grans sorpreses, però sense cap desil·lusió. Tots els serveis van estar molt bé.
Per acompanyar els plats ens van servir quatre begudes diferents. Amb el bou de mar el Flow 2017 Blanc de Noirs del celler Sota els Àngels de la DO Empordà. Es tracta d’un vi natural fet amb carinyena negre, una mica de picapoll i molta passió, vinificat en blanc. Té una criança de sis mesos en dipòsit d’acer i s’embotella sense filtrar. Un vi molt aromàtic i expressiu, i en boca llarg i fresc. Peculiar i original.
Amb el peu de porc amb foie, la Montse Lao ens va servir una copa de Benufet 2017 del Celler Herencia Altes de la DO Terra Alta. Un vi monovarietal de garnatxa blanca fermentat en tines de formigó. Un vi blanc esplèndid, profund, amb volum i fresc. En un maridatge complicat vam prendre un vi molt gastronòmic amb capacitat de combinar amb molts sabors. Veritablement va acompanyar de manera encertada el plat.
Amb el bacallà vam prendre riscos i el maridatge es va fer amb cervesa, però una força especial. La Cliffhanger, una cervesa artesanal, molt fumada, que es produeix a Castellfollit de la Roca per Poch’s. Va resultar ser un maridatge especial, valent i original, però que vam trobar molt rodó.
Finalment amb l’ànec un vi negre molt exclusiu. La Dolores dels productors Toni Osorio i Desiderio Herrero. Un vi d’una edició molt curta de la varietat Moristel de vinyes velles. Un vi intens, llarg i greixos i amb un marcat sabor a fruita negre que va combinar a la perfecció amb el plat.
Tots els plats van estar a l’alçada de les expectatives d’un restaurant de prestigi. Ben cuinats, ben presentats, saborosos i sense daltabaixos. Un menú sense manipulacions excessives, sense abús de les tècniques més modernes, pensat per agradar, molt regular, en definitiva, per menjar bé i bo. Es pot criticar que va ser massa llarga l’espera entre plat i plat, sense arribar a inquietar. I que la despesa del compte per dos persones va pujar a 192 euros, una mica car sense poder considerar-lo un robatori. S’ha de tenir en compte que els clients sempre voldríem un compte més reduït.
Ca l’Arpa és hereu de les antigues fondes on podies, bàsicament, menjar i beure bé. És un lloc clàssic, amb arrelament al territori, amb un marcat caràcter familiar, i una oferta de cuina tradicional, però actualitzada i interpretada amb encert pel Pere Arpa. Productes de primeríssima qualitat escollits entre els mes destacats del territori, elaborats i manipulats sense excessos que et permeten gaudir d’una oferta senzilla però molt solvent.