Quim Casellas

Qui no coneix Llafranc, al Baix Empordà? Doncs des d’aquest meravellós lloc el Xef Quim Casellas ens contesta les preguntes del “Si, Xef” des de l’Hotel i Restaurant Casamar, un restaurant familiar amb més de 50 anys d’història i que ara porten la generació dels germans Quim i Maria.
Una bona proposta per anar a tastar plats cuinats amb producte de proximitat en un preciós marc de la Mediterrània.
Moltes gràcies Quim!!!

Com has arribat a ser cuiner?
Per casualitats de la vida, ja que jo era molt mal estudiant i el meu pare em va buscar una feina en un restaurant.
Allà vaig conèixer el meu mentor, en Joan Piqué , que en aquell moment tenia el restaurant Castell d’Aro i em vaig anar aficionant al mundillo de la cuina on combinava els hiverns treballant fora i els estius amb el meu pare al Casamar.

I si no fossis cuiner, a què et dedicaries?
Em xifla la jardineria. M’encanten les flors i les plantes i en els meus moments lliures gaudeixo molts amb la meva filla petita arreglant el jardí.

Quins son els teus projectes de futur, algun somni? Per suposat, que ens puguis explicar…
Un dels projectes en el que estem posats ara mateix es diu Entaulats, i es un projecte solidari de Gastronomia Social on intentem reconèixer públicament la tasca dels voluntaris i voluntàries que treballen amb algun col·lectiu en risc social o de vulnerabilitat. Creant espais de trobada informals entre els voluntaris i els seus usuaris i també potenciar el caràcter educatiu i lúdic de la cuina a través de la cultura gastronòmica del territori.

De quins dels plats que has cuinat n’estàs més orgullós?
Hey! aquesta es complicada, però si hagués de triar un plat seria el Caneló tebi de porro amb escamarlans.
Es un plat que tenim a la carta de fa molt temps i que reflexa molt bé el nostre estil de cuina.

En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
El meu pare, el primer, perquè ara que tinc fills, veig la paciència que va tenir ell amb mi… tela!, però també m’han marcat Joan Piqué, Joan Roca, Fermí Puig, Jean Luc Figueras , Joan Bosch…

Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
No tinc gaires manies però els insectes no em molen gaire. Si hagués de cuinar-los ho faria, però no per gust.

Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
L’Oli d’oliva, totes les receptes o casi totes comencen o acaben amb oli d’oliva i si és de la varietat Argudell millor.

Ens pots explicar una plat senzill per a fer a casa?
Una recepta molt senzilla i bona es la Quiche de bacon i formatge.
Ingredients: pasta brisa, bacon, ous, oli d’oliva o mantega, crema de llet, formatge ratllat, sal, nou moscada.
Començaríem agafant la pasta brisa, l’estirem i la posem en un motllo de pastís rodó que ja haurem pintat amb oli o mantega.
La punxarem una mica per tal que no se’ns infli i la fornejarem durant 10 minuts.
Mentrestant, saltem una mica el bacon a tires i anem batent quatre ous en un bol apart.
Un cop batuts, hi afegim mig litre de crema de llet i dos-cents grams de formatge ratllat.
Li afegim a aquesta barreja el bacon, ho rectifiquem de sal i nou moscada i podrem farcir la massa que hem precuit amb aquest batut.
Fornegem tot durant 25 minuts.
Deixem refredar i a gaudir!

Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
Va, doncs us en recomano un de cada.
El restaurant: Aiguaclara de Begur perquè mola molt i els divendres són l’òstia amb els vinils.
De botiga us recomano : Vins i licors Grau, perquè és impressionant i trobes tot el que busques.
I de celler us recomano el Celler Clos d´Agon de Calonge, que val mot la pena.

Per acabar, ens pots comentar alguna anècdota culinària que t’hagi quedat gravada i que ens puguis explicar?
Sempre que en parlem d’anècdotes, me’n recordo d’una que m’explica el meu pare, la d’un cop que feia musclos a la marinera per al menú de la gent de l’Hotel.
Al acabar el servei d’aquell dia el meu pare surt a saludar i s’acosta a una taula i els hi pregunta si tot havia anat bé i amb aquestes els senyors, que eren estrangers, li contesten que els musclos una mica durs però que eren molt bons.
No us podreu creure que s’havien menjat fins i tot la clova…

Footer