Pau Gascó
- El Petit Pau ha estat una troballa molt agradable però que ja veia donada per les referències i lectures d’aquest cuiner sincer, treballador i compromès que es en Pau Gascó.
- Amb un menú degustació que no us decepcionarà aquest cuiner et fa tastar producte de qualitat, de temporada però descobrint nous sabors.
- Moltes gràcies Pau per deixar-nos entrar no només al restaurant sinó també per deixar que et coneguem una mica més!!!
- Com has arribat a ser cuiner?
- Primer va ser una tria vocacional, després per tossuderia. El que vull dir és que ningú de la meva família es dedicava a la restauració i amb divuit anys jo estava “seguríssim” (i ho segueixo) que volia dedicar-me a la restauració, tot i que no tenia clar si a sala o a cuina.
- Un cop dins i veient tot el percal que significava va ser per orgull i tossuderia que no vaig llençar la tovallola, cosa de la que n’estic molt orgullós, no m’he caracteritzat mai per tindre massa bona consideració de mi mateix però haver aguantat el necessari per a esdevenir un artesà de la cuina m’omple d’orgull.
- I si no fossis cuiner, a què et dedicaries?
- En un principi anava cap a Humanitats i d’entre aquestes, Història, Filosofia o Geografia era on treia millors notes, posteriorment he descobert que la docència no se’m dóna malament, per tant, suposo que seria profe d’institut.
- Quins són els teus projectes de futur, algun somni? Per descomptat, que ens puguis explicar…
- Doncs si he de ser sincer, no sóc massa ambiciós, amb ser feliç ja firmaria.
- Professionalment, obrir el Petit Pau, i no tancar-lo, és un cim per a mi i cada dia el continuo escalant.
- De quins dels plats que has cuinat n’estàs més orgullós?
- Aquesta és bona, no sé què respondre, suposo que els cuiners tenim una història d’amor i odi amb cadascun dels plats que cuinem, però si hagués de triar suposo que algun dels primers guisats que vaig aprendre a fer; quan ets novell fer un estofat o uns peus de porc sembla gairebé impossible i aconseguir un resultat mengívol és una sensació bestial.
- En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
- Aquesta és molt més fàcil i no tots m´han influenciat positivament però diria que: Jean Luc Figueres, Joan Roca i Mariano Gonzalvo són referents molt importants en la meva carrera.
- Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
- De petit era bastant perepunyetes amb el menjar però amb els anys vaig aprendre a relativitzar.
- M’agrada gairebé tot a condició que estigui ben fet.
- Cal dir que no m’agradava la ceba quan vaig començar a la cuina i al principi et fas farts de pelar i tallar ceba i a dia d’avui m’encanta, fins I tot crua.
- Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
- Els alls, son com uns bons amics (gastronòmics), sempre hi puc contar.
- Ens pots explicar un plat senzill per a fer a casa?
- Doncs si: unes patates amb bacallà o lluç.
- Agafeu un parell de patates i després de pelar-les les trenqueu dins d’una cassola amb una mica d’aigua i una fulla de llorer i un pessic de sal. Ho deixeu bullir amb ganes i quan gairebé estiguin cuites hi afegim unes cues de lluç (o bacallà dessalat sense espines) i al cap d’un moment, ja fora del foc, hi tirem un allioli negat.
- Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
- Qualsevol petit negoci que es dediqui al menjar amb passió i us puguin transmetre amor pel que fan, que venguin atenció i artesania, fugiu de les coses impersonals.
- Per acabar, ens pots comentar alguna anècdota culinària que t’hagi quedat gravada i que ens puguis explicar?
- No és ben bé una anècdota però sempre que començava a una cuina nova i preguntava al xef a quina partida em posava en el 90% dels casos m’enviaven a Peixos, no podia entendre com podia passar i si formava part d’una conxorxa de l’univers, vaig acabar pensant que em sortirien escates i ganyes.