PAHISSA DEL MAS… – Pals – Girona
Seguint les recomanacions del Joan Carles Sánchez, xef del restaurant Es Portal de Pals, aquest mes de juny vaig anar al Restaurant la Pahissa de Mas…. Vaig fer la reserva per dos persones el dia abans per anar a sopar un dissabte. Sense problemes per ubicar-nos a l’hora que desitgéssim. La ubicació i el lloc del restaurant em va semblar fantàstic. Es tracta del paller de la masia de Mas…, molt a prop de Pals, restaurat amb molt d’encert per encabir un restaurant.
El Restaurant te un menjador ampli, acollidor i còmode, amb un estil rústic agradable i en equilibri amb l’entorn. Una cuina amplia, on el xef Jordi Vallespí, realitza les seves elaboracions i dirigeix el seu equip de treball, i una terrassa amb vistes als arrossars de Pals que em va semblar una meravella.
Vam arribar a les nou de la tarda i no ens vàrem poder estar de la temptació d’ocupar una taula a la terrassa. El mateix Jordi Vallespí ens la va oferir. Prenent una cervesa vam contemplar com es ponia el sol per darrera del Castell de Montgrí. Simplement perfecte. La vetllada es presentava molt bé. Des d’un inici vam estar perfectament atesos per la Rosa Maria Pericà i pel Julio Rey, que explicava els plats amb passió i et recomanava vins com si ell fos l’elaborador.
El restaurant ofereix un servei de carta i un menú degustació a 51 euros per persona. La carta ofereix entrants, peixos, carns i postres. Entre els entrants es poden agafar mitges racions. Ens vam decidir per escollir plats de la carta. Per començar quatre mitges racions: croquetes de pernil amb xíndria agredolça; coca amb verdures d’estiu escalivades, formatge blau i pernil d’ànec de l’Empordà; tomàquet Cor de Bou “salmorejo”, gambes de Palamós i agua de mar, i ous cuits en clova, “migas” de pa, all i panxeta i emulsió de pernil.
El Julio Rey ens va ajudar a escollir un vi de la seva terra. Un vi blanc Dominio de Tares Godello de la DO Bierzo. Un vi blanc mono varietal d’un raïm que s’anomena Godello i que fermenta en barrica durant sis mesos. Es tracta d’un vi equilibrat, harmoniós, elegant i fresc. La veritat es que va ser una bona companyia durant tota la vetllada. El vi té un cost en el restaurant de 25 euros, aproximadament el doble que comprat en el carrer.
Abans dels entrants ens van portar un aperitiu exquisit que em va saber a poc. Brou de verdures amb espagueti d’arròs i julivertada. Un d’aquests aperitius que et donen una pessigada de plaer, que no saps molt be per on ha arribat, però que queda en l’ambient i amb ganes de provar més d’allò o d’altres coses.
De plats principals vam escollir un plat de peix, el pop de roca amb aroma de brasa, ceba de Figueres, llengua de vedella i remolatxa; i un de carn, la galta de vedella de Girona, verdures a la brasa i rossinyols escabetxats. Tots dos plats estaven correctes. Dos plats de tall clàssic ben preparats i ben presentats. Vàrem fruir dels plats, però no vaig poder apreciar aquest toc de cuina d’autor i creativa, una evolució de la cuina del territori que m’havien dit que trobaria en aquest restaurant.
Finalment de postres ens vam decantar per demanar la pinya, coco, rom “don papa” i caramel d’anisats i “Saballon” de xocolata negra, espècies, làctics i cítrics. Dos postres ben elaborats, de tall clàssic que et donaven un bon punt final al sopar, però que, igual que els plats principals no em van commoure ni emocionar.
Per tot plegat vam pagar 160 euros. Em vaig quedar amb la negativa impressió de que el preu estava un punt per sobre del que havia pres. Una relació qualitat-preu negativa.
Tot i aquestes critiques als plats que vam escollir, vull deixar testimoni de que vaig passar una bona estona en el restaurant. El lloc em va semblar magnífic i l’atenció va ser incommensurable. Sobre tot el Julio Rey, contagiant la seva passió pels vins, pel menjar i pel maridatge. Amb un sumiller amb aquesta capacitat de comunicació s’ha d’anar pensant en establir un maridatge pel menú de degustació.
Només una petita advertència pels que penseu en anar a sopar. El sopar es fa en una terrassa envoltada d’arrossars i quan cau la nit apareixen petits insectes que et poden arribar a molestar si ets molt aprensiu. De tota manera el restaurant te totes les mesures possibles contra els mosquits: fulles d’albahaca, espelmes de cilantre i repel·lents de mosquits.
La veritat que no sé que va passar amb la cuina aquella nit. Potser el dia que vaig anar em vaig equivocar i no vaig saber escollir els plats per degustar. Potser el restaurant tenia un dia grisenc o negre. Sigui com sigui el que vaig menjar no va complir les expectatives que tenia. Plats una mica escassos, sense errades, però sense sorpreses, preu excessiu pel que vam degustar, elaboracions sense excel·lència, sense brillantor, sense passió, sense creativitat. Em sap greu ser crític amb la cuina del Jordi Vallespí perquè en el restaurant vaig estar magníficament atès i m’ho vaig passar molt bé.
Segur que repetiré a l’hivern per comprovar si m’he equivocat en les critiques, i que tot ha sigut fruit d’un dia dolent en la cuina de la Pahissa o per culpa meva, d’haver escollit de maner nefasta. Quan torni us ho explico amb detall. A reveure!!!