Oriol Castro
Continuem amb l’Oriol Castro la sèrie que vam començar per a conèixer una mica més als cuiners i fundadors del restaurant Disfrutar de Barcelona: en Mateu, l’Oriol i l’Eduard.
Després de compartir experiències i treballar junts a El Bulli el destí, les ganes i la dedicació els porta a obrir el restaurant Compartir a Cadaquès, un restaurant de gran èxit que fa que valgui la pena arribar fins a aquest meravellós indret…
I des d’allà, un cop consolidat el projecte, viatgen cap a Barcelona on obren un dels millors restaurants que podeu trobar, m’atreveriria a dir, a tot el mon: el Disfrutar!!
Hi heu d’anar i deixar-vos seduir per la cuina que preparen aquests magnífics cuiners.
Moltes gràcies Oriol per deixar-nos saber una mica més de tu!
- Com has arribat a ser cuiner?
- A 1r de BUP, la professora de música em va preguntar què voldria fer l’any següent i li vaig dir que no en tenia ni idea… Després, anant cap a casa vaig pensar que si a 1r ja havia suspès dues assignatures, que a 2n seria més complicat…
- Els meus germans eren molt bons estudiants, amb estudis universitaris, i aleshores vaig pensar en la formació professional.
- M’agradaven els cultius marins o la cuina i, finalment, vaig decantar-me per la cuina.
- I si no fossis cuiner, a què et dedicaries?
- M’hauria dedicat als cultius marins, com comentava o a alguna cosa relacionada amb el mar o la pesca, que és una de les meves grans passions.
- Quins son els teus projectes de futur, algun somni? Per suposat, que ens puguis explicar…
- El somni és millorar i intentar coses noves i obrir nous camins a nivell culinari…
- A títol personal, evidentment, que la meva família estigui bé i que els meus fills tinguin un bon camí.
- De quin dels plats que has cuinat n’estàs més orgullós?
- Sincerament estic orgullós de tots els plats. Segur que n’hi ha de millors i de pitjors, però orgullós de tot el què faig.
- En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
- N’hi ha molts… El primer professor que vaig tenir a l’Escola d’Hosteleria, en Màrius Ferrer, que era el que em va ensenyar aquest ofici i entendre el com i el perquè de les coses.
- Altres com Paco Torreblanca, Ferran Adrià (que és el meu pare culinari), Michael Bras, Pierre Gagnaire…
- Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
- Tot m’agrada… Tot i que recordo un cop que em van donar a provar un fetge cru de cérvol amb la sang i tot, que em va impactar bastant…
- Però la resta tot normal.
- El fetge, el podria cuinar… Un cop cuit sí.
- Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
- La sal i el sucre… Que donen el toc diferencial.
- Ens pots explicar una plat senzill per a fer a casa?
- Un plat senzill d’infància i record… Durant el confinament el fèiem amb els nens.
- Es tracta de fer un arròs bullit una mica caldós...
- El posaves escampat per la base del plat, com una base de pizza i per sobre hi posàvem els ingredients que volíem, alfàbrega, tomàquet sofregit, el què sigui…
- Era divertit i bo i servia per interactuar amb els nens.
- Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
- Sempre recomano el Disfrutar i el Compartir (hehe), però n’hi ha molts…
- Segons la zona. N’hi ha un al qual vaig sovint, Els Casals de l’Oriol Rovira. Sempre m’agrada anar-hi un cop a l’estiu i una a l’hivern.
- Per acabar, ens pots explicar alguna anècdota culinària que t’hagi quedar gravada i que ens puguis explicar?
- El què recordaré sempre és el meu primer dia a elbulli, que amb els nervis i la pressió, tallant unes broxetes, em vaig fer un tall al dit i encara tinc la marca… Ha quedat marcat de per vida.