LA CHOLITA – Barcelona
La Cholita es va popularitzar a partir d’haver estat a dalt de tot en la llista dels millors restaurants de Barcelona del Tripadvisor. Vaig mirar quin lloc ocupava en aquests moments, en aquesta discutida i discutible llista, i està el 217 de quasi 9000 restaurants de Barcelona. Soc conscient que Tripadvisor no és un referent, però… qui no ha comès el pecat de mirar-la?. Vaig mirar les critiques homicides a la Cholita i en moltes ocasions es queixen, de manera descarnada, d’aspectes que es podrien millorar, dit això, intento explicar l’experiència.
És un local petit situat al barri de Vilapiscina a Barcelona, a prop de la parada de metro de Virrei Amat. La seva ubicació el defineix, és un restaurant de barri i una part molt importat dels parroquians són veïns que el visiten per poder gaudir d’una cuina més que acceptable i d’un tracte amigable i proper. La resta són visites atretes pel boca orella i algun turista que es deixa portar pel posicionament de la llista Tripadvisor.
La Sala és petita i sorollosa però informal, original i amb un cert encant. No és un lloc especialment confortable, però sense arribar a ser un impediment per passar una bona estona. També hi ha una terrassa coberta per un tendal amb molt poques taules que et permeten menjar a fora. Us avanço que el propietari, l’Oscar, ja té un local proper, que està en fase de adequació, per poder-se traslladar a un espai més adequat i còmode. Esperem que la mudança li vagi molt bé.
Un altra dificultat pels clients és que no fan reserves. Tenen un sistema de llista en el que quan arribes et pots apuntar i et donen taula quan alguna queda lliure. Com a molt, quan telefones per reservar, et permeten apuntar-te en la llista. És un sistema arcaic que un restaurant amb un cert nivell gastronòmic hauria de tenir superat. No pot ser que decideixis anar a visitar-los per fer un dinar o un sopar i et quedis sense gaudir-lo, i penjat, per culpa d’aquesta sistemàtica de donar taules. Moltes de les critiques que he llegit van en aquest sentit. Tot i això, es percep, que des del restaurant cuiden de forma especial i prioritària als clients de sempre, que solen ser veïns del barri.
Vam anar a dinar un diumenge quatre comensals i havíem d’arribar abans de les 2 de la tarda donat que ens havien posat en la llista de clients per telèfon. En arribar no ens van fer patir i ens van acomodar en una taula alta amb tamborets, d’aquests que s’han posat de moda i que trobes en molts llocs. Aquests tipus de llocs no són incomodes, però sempre tinc la impressió de que són llocs de menjar ràpid, d’anar per feina, de menjar semi dret i pensats perquè no t’acabis d’acomodar. Segur que estic suggestionat pel fet de que quan entres en un bar la barra és per fer alguna cosa rapida i la taula per passar més estona.
L’oferta de la Cholita és una carta, no gaire llarga, de tapes i plats de tota la vida actualitzats de manera respectuosa amb el producte, presentats amb una certa originalitat i amb un resultat eficient a la vista de l’èxit del restaurant. En definitiva tenen una proposta pensada per agradar a un públic extens. També ens van oferir alguna recomanació fora de la carta que us suggereixo no us perdeu.
Per beure vam demanar vi negre. El Castro Candaz Finca el Curvado 2016 de la DO Ribeira Sacra. La Ribeira Sacra és un d’aquests llocs on les vinyes estan disposades a la vora del riu Sil en una complicada orografia que obliga a un treball completament manual, és per això que el treball es denomina agricultura heroica. El resultat són vins molt interessants, com el que vàrem prendre. Un monovarietal de Mencia, criat un any en barrica de roure francès que dona com a resultat un vi floral, mineral, fresc i molt fluid. Tant que ens vàrem prendre dos ampolles.
D’aquesta manera ens van començar a servir els plats que vam escollir. Croquetes casolanes i un hummus de cigrons i tomàquets secs acompanyat de pa de pita. Les croquetes sensacionals i el hummus original de sabor però que li mancava un punt de melositat. A continuació calamars a l’andalusa i crispetes de pollastre servides amb maonesa de wasabi i mel. Dos plats no gaire originals però desenfadats i fàcils de menjar.
Els següents plats que van portar eren el tàrtar de tonyina amb crema d’alvocat i ous de peix volador i el lluç de pinxo amb salsa de gambes. Aquest darrer plat era de fora de la carta i estava molt aconseguit. Lluç al punt de cocció, ben presentat i amanit amb una salsa d’escàndol. Per finalitzar el menú que vam escollir entre els plats de la carta van portar una pota de pop brasejada amb espàrrecs i puré d’arrel d’api i vainilla.
Com a final molt afrancesat i, per acabar amb el vi, vàrem demanar una torta de barros (formatge d’ovella) temperada, amb llavors i acompanyada duna focaccia de romaní i olives. Un final perfecte per una vetllada poc protocol·lària i molt relaxada. Aquesta sensació és, justament, el que et trobaràs a la Cholita.
L’oferta del restaurant és per tots els públics, amb plats no gaire originals, però realitzats amb criteri i bona ma. És un lloc pensat per agradar al gran públic amb uns preus raonables. No espereu grans creacions gastronòmiques però el que us serviran està a una bona alçada culinària. S’ha de dir que entre plat i plat, en alguns dels passes, el temps es va allargar més del que seria esperable però sense arribar a la inquietud que et provoquen les esperes massa llargues.
En la Cholita no esperis menjar cuina d’autor, ni cuina molecular, ni cuina d’un xef estrella. És un restaurant de barri, desenfadat, amb caràcter i ànima, on et serviran tapes i plats realitzats amb bon producte, ben manipulats, presentats amb elegància i servits en un ambient relaxat i proper. Un lloc agradable on, encara que sigui la primera vegada que hi entris, et tractaran com un client de tota la vida. Una recomanació per sortir de la rutina dels restaurants habituals de Barcelona.