Jordi Vilà
Acabem l’any 2021 amb un cuiner excepcional: en Jordi Vilà.
Des dels seus restaurants Alkimia i Alkostat situats al centre de Barcelona, prop dels Mercat de Sant Antoni, en Jordi ens ha contestat les nostres preguntes amb molta sinceritat.
Hem descobert una mica més d’aquest gran cuiner autodicdacta i emprenedor, que dia a dia avança en el coneixement de la gastronomia i la cuina catalana i que ens ofereix en dos formats, un més clàssic i l’altre més informal, els seus magnífics resultats.
Sens dubte us recomanem que hi aneu i gaudiu de l’experiència!!!
Moltes gràcies Jordi!!!
- Com has arribat a ser cuiner?
- A casa meva la mare cuina molt bé i sobre tot es valora la cuina i l’alimentació, així que això és el que vaig viure i aprendre de petit.
- Amb 15 anys vaig entrar a treballar a la pastisseria Baixas de Barcelona, en unes practiques d’estiu. El meu pare me les va aconseguir després que li manifestés el meu interès pel món de la cuina. A casa tenien l’esperança que me’n desdigués… perquè fa 35 anys la professió de cuiner estava lligada a una vida dissoluta, no s’havia explicat bé.
- Però lluny d’això vaig enamorar-me de la professió. A casa ho van entendre i vaig començar a formar-me a l’escola d’ hosteleria Joviat de Manresa.
- I si no fossis cuiner, a què et dedicaries?
- La cuina és la meva vida i se’m fa difícil imaginar-me en alguna altre posició.
- Però podria haver estat pastisser, forner, bodeguer… quelcom relacionat amb l’alimentació, la natura i l’artesania.
- Quins son els teus projectes de futur, algun somni? Per suposat, que ens puguis explicar…
- El meu somni és fer les coses cada dia millor.
- Alhora, fa tot just un any vaig inaugurar la botiga VA DE CUINA de menjar per emportar i també li estic dedicant els millors dels meus esforços.
- De quin dels plats que has cuinat n’estàs més orgullós?
- Orgullós no se si seria la paraula… Però sí que em sento satisfet de tots els plats amb els que sabem connectar amb excel·lència la cuina i els comensals (sempre amb la intermediació de la sala).
- Un plat que ha de servir-se just en l’instant precís, allà on es dilucida el seu secret, perquè aquella persona que se’l menjarà pugui gaudir i percebre tot el treball que hem fet.
- En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
- Normalment la majoria de cuiners tenen un mestre clar, una figura amb la que han conviscut un llarg temps, a la cuina, de la que ens són d’alguna manera deixebles.
- Jo vaig obrir el meu primer restaurant, l’Abrevadero, molt jove així que no he tingut més remei que fer-me a mi mateix.
- Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
- No tolero el fetge. Però a la cuina l’apliquem amb naturalitat en el paté o a les terrines.
- Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
- A la cuina de casa xocolata i pernil ibèric, sense dubte.
- Ens pots explicar una plat senzill per a fer a casa?
- A la sala de l’Alkostat fem la mongeta verda amb patata cuita al moment, que és un dels plats més senzills i bons de la cuina de totes les cases del país.
- Li afegim una botifarra del perol de Cal Rovira feta al brasa, però si no tenim brasa a casa també la podríem desmigar i fer-la a la cassola.
- Un trio meravelles.
- Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
- Permet-me que recomani la nostra botiga de menjar per emportar, el VA DE CUINA. Crec molt humilment que estem fent alguna cosa nova, que estem acostant l’alta gastronomia a tothom. Encara no sabem, de fet, si hem posat una cuina dins d’una botiga o una botiga dins la cuina. Cuinem molts plats com a l’alkimia o l’alkostat. Ens ho estem passant molt bé.
- I al restaurant Coure, de Barcelona, també hi gaudeixo molt.
- Per acabar, ens pots explicar alguna anècdota culinària que t’hagi quedar gravada i que ens puguis explicar
- Recordo la primera truita de patata que vaig fer. Va quedar preciosa… però m’havia oblidat de coure les patates 😉
- Està clar que per aprendre a cuinar el primer que és necessari és posar-hi hores.
