Germans Torres
Als Germans Torres no fa falta presentar-los, ells sols es presenten: cuiners, xefs, presentadors, professors, grans divulgadors de la cuina…i, a més a més, son encantadors.
Amb les nostres preguntes els podreu conèixer una mica més. Segur que encara ens poden sorprendre, com ho han fet amb els seu nou restaurant Cocina Hermanos Torres.
Javier i Sergio, Sergio i Javier, moltes gràcies pel vostre temps!!!
Com heu arribat a ser cuiners?
Javier: he arribat a ser cuiner per passió. Gràcies a la nostra àvia Catalina que sense voler ens va inculcar la seva passió per la cuina. Ella, en la seva època, cuinava per a la gent de la casa i quan vam néixer ella es va encarregar de cuidar-nos perquè els nostres pares havien de treballar i estàvem tot el dia a la cuina amb ella i d’aquí neix la passió.
Sergio: Si, estic d’acord amb Javier que la nostra àvia va ser la primera que ens va inculcar la nostra passió per la cuina, som cuiners perquè a casa ens van transmetre aquesta passió per la cuina i perquè fèiem 2 menjars al dia i el bo i el dolent davant d’un bon menjar entra millor, el bo és mes bo i el dolent és menys dolent.
I si no fóssiu cuiners, a què us dedicaríeu els Germans Torres?
Javier: És una bona pregunta perquè no em veig en una altra professió que no sigui la de cuiner. M’agrada molt l’esport, la música, per aquí aniria.
Sergio: He de dir que el meu germà no toca cap instrument, que ho sapigueu, o sigui que la música li mola d’oïda. I en el meu cas, si no fos cuiner, a mi m’agradaria ser surfista i estar tot el dia a la platja, veient l’onada arribar i prenent el sol, ha, ha!
Quins són els vostres projectes de futur, algun somni? Per descomptat que ens pugueu explicar…
Javier: El primer somni és portar el nostre restaurant Cocina Hermanos Torres, que hem obert a finals del 2018, al més alt. I a partir d’aquí hi ha molts projectes paral·lels, molts somnis, però que no us ho podem explicar encara…
Sergio: Tenim en marxa molts projectes il·lusionants, aconseguir portar al més alt el restaurant és el primer i després també créixer en altres àmbits. Hi ha un projecte que es diu Catalina, en honor a la nostra avia i que allà ens agradaria fer alguna cosa popular, per dur a la resta de la gent. I fins aquí puc explicar…
De quin dels plats que heu cuinat esteu més orgullosos?
Javier: Buf, és que són com petits nens. Ès molt difícil, et sents orgullós del resultat final tot i que sempre ho vas millorant i és molt difícil que surti un plat final perquè som molt exigents.
Sergio: En el meu cas sóc molt amant de la verdura, molt amant de la natura introduïda a la cuina i és difícil escollir un plat, però potser escolliria un plat que vam fer amb 65-70 verdures de cultiu natural, que era meravellós.
En el vostre procés com cuiners, quins cuiners us han marcat més?
Javier: En el meu cas ha estat Santi Santamaria, Philippe Rochard, Jean-Louis Neichel, serien les tres persones més importants en la meva projecció com a cuiner.
Sergio: En el meu cas Josep Lladonosa que va ser el nostre primer mestre, després Pedro Subijana, evidentment i també Alain Ducasse segurament també.
Teniu algun aliment o beguda que no us agradi? Sou capaços de cuinar-la o aplicar-la a la vostra cuina?
Javier: A mi em passa amb el meló, m’agradaria que m’agradés però no hi ha manera. Però el cuino i ho apliquem en la nostra cuina, hi ha melons d’una qualitat excepcional, però jo no en menjo.
Sergio: A mi em passa amb el coriandre, no m’agrada. Seria capaç de cuinar-lo, és clar, però al restaurant no hi ha coriandre!
Quin ingredient no pot faltar a la vostra cuina? O en un vostra carta?
Javier: Per a mi la llimona, és un ingredient que sempre tenim a la nostra cuina.
Sergio: Per a mi el pebre: no pot faltar a la nostra cuina.
Els Germans Torres es queden pensant i diuen, per descomptat després de l’oli d’oliva !!
Ens podeu explicar un plat senzill per fer a casa?
Javier: Jo us explicaré un peix a la sal. Poseu una base de sal en una paella. Tot seguit poseu unes herbes aromàtiques, humitejades amb una mica d’aigua. Després es posa el peix, el cobreixes de sal, tapes amb una tapa i en 5 minuts teniu un peix a la sal fabulós!!! No cal posar-li oli ni res dins. Un cop ho treus, li treus la sal i les espines. I per acabar li poses una mica d’oli d’oliva i queda perfecte.
Sergio: Jo com som molt arrossers, de pare de Gandia, farem un arrosset. En aquest cas un arròs de bolets. Si és època de bolets, a la tardor, comprar bolets frescos, netejar els bolets i fer un brou amb ells. Reservar aquest brou. Recomanar-vos una cosa: feu un bon sofregit per a qualsevol arròs, és molt important. Nosaltres si que li posem ceba a l’arròs, encara que hi ha gent que no li posa ceba, nosaltres sí que li posem. Ingredients per al sofregit: all, ceba, oli, una mica de pebre vermell i tomàquet. Deixeu-ho el temps que es necessiti, no tingueu pressa. Un bon sofregit és important. Un cop estigui el sofregit, tirar l’arròs, després el brou que heu fet amb els bolets i finalment, els bolets. Recordeu que els bolets es tiren sempre al final. Per a aquest arròs amb un arròs bomba o un arròs calasparra estaria bé.
Algun restaurant, botiga gastronòmica o celler que ens vulgueu recomanar?
Javier i Sergio: Aquí coincidim els dos: com a botiga us recomanem la botiga de Quim Vila, la Teca i Vila Viniteca, té molt bons vins, té molt bons formatges i la veritat que ell és un tio 10.
De restaurant us recomanem La Venta de Barcelona, en la qual es mengen uns bons cargols.
Per acabar, ens podeu explicar alguna anècdota culinària que us hagi passat i que ens podeu explicar?
Javier i Sergio: Recordem amb molt afecte el cas d’una persona a qui li havien diagnosticat clínicament que havia perdut el paladar i el gust i el va recuperar en un dinar al nostre restaurant.
La veritat és que va ser emocionant, perquè el senyor es va aixecar allà, al restaurant i ens ho va dir. Al principi no ens ho crèiem, però si, si que va ser veritat. I va ser emocionant !!!