El Celler de Matadepera és un d’aquells restaurants catalans de sempre on pots menjar una cuina catalana tradicional i honesta allunyada de la modernitat gastronòmica que impregna l’oferta actual. És un restaurant familiar on ja han passat tres generacions de la mateixa familia pels seus fogons i que la seva supervivència es sustenta en l’arrelament al territori i en una clientela lleial que omple el local en cada passi. Aquest és el secret d’haver sobreviscut a la obtenció de una estrella Michelin en dos ocasions i la seva posterior pèrdua.
El Celler de Matadepera va començar a funcionar l’any 1968 oferint pollastres i conills a l’ast de la mà dels avis del Pau i Ricard Bernils que actualment són xef i cap de la sala respectivament. L’èxit de la proposta el va fer evolucionar convertint la casa familiar en un restaurant amb una cuina senzilla i popular. L’any 1982, amb 24 anys, el Lluís Bernils pren el control del Celler que mantindrà durant 26 anys fins que passa el relleu al Ricard i al Pau.
Lluís Bernils és un tot un personatge i té al darrera una historia apassionant que s’explica de manera detallada en un article de food undercover que val la pena llegir. Ell és el responsable de transformar i fer evolucionar el seu restaurant i el consolida fins al punt d’obtenir una estrella Michelin l’any 1992. Com a xef es relaciona i fa amistat amb la nova vanguardia culinària formada per Ferran Adrià, Santi Santamaria i Juli Soler que revolucionaran la gastronomia mundial. Problemes familiars i professionals fan que descuidi el dia a dia del Celler. Perd l’estrella l’any 1997 i li tornen a donar l’any següent però li retiren de nou l’any 2001. El restaurant queda molt compromès i, fins i tot, està a punt de tancar portes. Finalment l’any 2008 cedeix el relleu als seus fills el Pau i el Ricard Bernils.
Tot i haver donat un pas al costat el seu personatge és molt present, acaparant els focus i el protagonisme, i deixant-se veure molt pel restaurant. A més és una figura hiperactiva en twitter on amb el nom @saltimbanqui expressa les seves opinions sobre el mon gastronòmic de manera directe i sense cap filtre, amb un punt de sarcasme propi dels que estan de tornada de quasi tot. Mentrestant, el Pau i el Ricard dirigeixen el restaurant amb total discreció i amb força èxit fent oblidar els moments de més dificultats.
Visitar el Celler de Matadepera et transporta en el temps. El restaurant es troba en una casa a Matadepera, un poble residencial a prop de Terrassa, que està entre els més rics de Catalunya. La major part de la seva clientela la conformen els veïns del Vallès Occidental, comensals fidels i habituals que aconsegueixen omplir la sala quasi tots els dies. S’accedeix per un patí acollidor en el que es pot menjar quan la temperatura ho permet. El menjador no és molt gran, amb taules generoses i ben guarnides, amb espai suficient per tenir una certa intimitat i cadires força còmodes. Un espai confortable on es respira un ambient familiar i on reps un tracte atent i cordial.
L’oferta la composen una carta molt curta amb productes de temporada. Entre les carns pots demanar el filet de bou amb salsa paris, el garrí confitat cruixent o el colomí desossat amb rissoto de ceps. Porten peix a diari i el preparen de manera senzilla amb alls i bitxo. També disposen de dos menús, un de 30 euros amb sis entrants i un plat principal amb beguda inclosa i un de degustació, per 50 euros, en que pots escollir 4 plats i 2 postres de la carta amb la beguda a banda. Per la nit tenen una proposta de menú de tapes que consisteix en tretze platillos amb beguda també per 30 euros.
El menú de la brasa és una bona opció per una primera visita però et quedaràs amb el sentiment d’haver de tornar per acabar de tastar altres plats de la carta. Aquest menú consisteix en una crema de gaspatxo per començar, d’aperitius podràs degustar el pa amb tomàquet amb pernil, un timbal d’albergínia amb formatge, xampinyons amb taperes, verdures a la brasa amb romesco i croquetes de bacallà i de pollastre. Tot molt saborós realitzat amb productes de qualitat.
De plat principal pots escollir entre un de peix, un de carn o l’arròs. El dia de la visita tenien lluç a la brasa amb parmentier de patata, botifarra esparracada o arròs cuit a la brasa amb espàrrec, costella i calamar. El lluç impecable i l’arròs no amagava el sabor de la cocció a la brasa i servit en el seu punt. Potser caldria que revisin el tipus d’arròs que utilitzen perquè tenia una textura un pèl gomosa. Les postres van consistir en unes tradicionals maduixes amb nata ben presentades.
La cuina del Celler de Matadepera es pot definir com cuina tradicional de temporada. És senzilla, clàssica i de qualitat, amb bon producte de temporada que treballen de forma experta. És una cuina conservadora, allunyada de les modernitats i les tendències actuals, on els productes es reconeixen i es poden assaborir. Els preus són continguts i assequibles sense que es puguin catalogar com a populars.
El Restaurant s’ha fet fort ancorat al passat i aquí ha trobat una zona confortable on s’ha pogut guarir d’errors passats realitzant una cuina tradicional apta per molts públics. En aquesta zona han consolidat una clientela de proximitat i lleial. En aquest punt del camí i des de la discreció i honestedat del Pau Bernils, el xef actual, es troba a faltar una certa evolució, un pas endavant. Sense fer una revolució, la incorporació d’algun element d’innovació i de creativitat en algun dels plats permetrien expressar al cuiner un segell propi, que el farien créixer i imprimir a la cuina un certa personalitat propia.
Fi. Descompresió. Gin tonic. Jazz. Bona nit.