CAN CLIMENT PLATILLOS – Begur
Can Climent Platillos és un restaurant situat al bell mig de Begur on desenvolupa el seu treball el xef Sergi Climent, amb la Pili Subirana dirigint la Sala. La carta ens ofereix una trentena de platillos o tasts salats i uns dotze de postres. A banda de la carta té elaboracions del dia que sempre són molt recomanables. Les propostes del Sergi són d’alta cuina, de manera que els plats típics i tradicionals es redissenyen amb formules innovadores i elaborades. La proposta és exquisida, honesta y un punt conservadora, de fet, en el temps que porta en funcionament el restaurant, la carta no ha sofert gaires canvis.
El local on està el restaurant és petit. Hi ha unes sis o set taules i la barra, de manera que donen de menjar a unes vint persones per torn. Alerta!!! Imprescindible reservar, sempre és ple. Això és un bon senyal. Quan et donen la carta et recomanen demanar tres tasts per cap i uns postres. Jo us recomano compartir els plats amb la resta dels companys de taula per arribar a degustar el màxim de tapes. Algunes són imprescindibles.
Són molt recomanables i no us perdeu les següents: el salmó amb wasabi, les brotxetes de llagostins, el biquini de ceps, el bombó de formatge de cabra, la lasanya de ceps, el bacallà al pilpil, el cruixent de cua de bou i l’ou poche amb múrgoles. De postres el tiramisú, el dràcula o el mousse de xocolata blanca són fantàstics.
Vam estar la setmana passada i vàrem tastar els espaguetis de sípia, el carpaccio de peus de porc amb llagostins, el biquini de ceps, el cebiche de vieires, el garrí a la taronja i el foie amb guacamole i cacauets. De postres vam menjar un coulant de pistatxos que estava espectacular. Són els plats de les fotos.
Tots els plats exquisits. Només dos apunts. El primer és personal i una critica als cebiches. La maceració del peix amb el suc de llimona mata el sabor del peix (algú ho havia de dir!!!). El segon és sobre l’ús de l’obulato que és un paper de midó de patata sense sabor que cada cop està més estès. En aquesta ocasió apareixia adornant el plat d’espaguetis de sípia. Els espaguetis portaven aquest producte per crear sensació de moviment donat que l’obulato es mou amb els canvis de temperatura. Al meu entendre no li aportava res al plat, trossos massa grans col·locats amb poca gracia.
Per beure un vi negre de la Ribera del Duero. Un Finca Resalso del 2016 d’Emilio Moro. Es tracta del vi més jove de la bodega. Vi elaborat al 100% amb ull de llebre i criat quatre mesos en barrica. Un vi molt agradable que va acompanyar les tapes i no es va convertir en protagonista del sopar, cedint aquest paper als plats que ens van servir.
Tot plegat vam pagar cent euros, cinquanta per comensal. Un preu que no és barat però que es troba dins dels marges raonables per un sopar gastronòmic d’aquest tipus.
És un restaurant que jo visito cada any. M’agraden les propostes del Sergi Climent i segur que m’hi seguiran tenint de client. El problema del restaurant és que el local no està a l’alçada de la cuina. És petit i sorollós, els espais entre taules és mínim, creant aquelles situacions incomodes en les que tens als veïns escoltant les teves converses.
La meva percepció és que la gestió del restaurant està en un àrea de confort, sense gaires canvis, ni aspiracions, un cert conservadorisme i amb poca evolució, però amb una proposta excel·lent. Potser és una part del seu encant, la manca de pretensions i la modèstia. Si vols visitar-lo, t’has d’adaptar, perquè el Sergi i la Pili es troben còmodes amb el que fan i els hi va molt bé. Si així són feliços segur que seguiran repartint bones estones als seus comensals.
