Tot i que estiguin diferenciats pel nom, l’Alkimia i l’Alkostat són el mateix restaurant. Comparteixen el local, el pis principal de l’edifici on es troba la fabrica Moritz a la Ronda Sant Antoni; comparteixen la cuina; i el més important, tots dos restaurants comparteixen cuiner: en Jordi Vilà. Les diferències són que l’Alkimia ocupa la sala noble del local on pots observar als cuiners treballant, on les taules són mes amplies i estan guarnides amb mantells, i es degustaràssel menú que prepara el xef. L’Alkostat són la resta de sales repartides per tot el pis, on les taules son més petites i no estan guarnides, on l’oferta són plats més senzills i quotidians, i on tot té un toc més informal.
La idea és atreure a dos tipus de clientela. Per una banda els de diari, els parroquians, els habituals, els que poden visitar el restaurant un cop al mes o més sovint, que s’asseuran en la zona menys noble. Per l’altra banda, els que volen conèixer la cuina del restaurant estrellat i que s’han de deixar sorprendre per un menú que va canviant setmanalment. Una experiència més elitista, mes cara, pensada per una celebració, o com una experiència gastronòmica, o per qualsevol que vulgui gaudir d’un gran àpat. En aquest cas l’asseuran en la sala de gala del restaurant.
Jordi Vila està considerat per clients, crítics, i fins i tot, pels seus companys de professió com un dels millors xefs catalans de l’actualitat. Tot i aquest reconeixement, molt generalitzat, no és un xef superestrella, més aviat és poc conegut pel públic en general. Sempre ha mantingut un perfil discret, viu aïllat de les xarxes socials, no sol tenir aparicions als mitjans, no és d’aquests cuiners amic de estar il·luminat pels focus.
Jordi Vilà és un xef talentós, creatiu, coherent i fresc. Porta donant batalla en el mon gastronòmic barcelonès molts anys. Es va formar en les cuines del Neichel, del Vivanda i amb, un dels genis de la cuina, Jean Luc Figueras. L’any 1998, amb 24 anys, inicia una aventura amb l’obertura del Restaurant Abrevadero on el va acompanyar la seva dona Sònia Profitós. L’Abrevadero es va convertir en un lloc de culte gastronòmic durant els quatre anys en que va treballar, però desavinences entre socis, el van obligar a abandonar el projecte.
L’any 2002 inaugura l’Alkimia al carrer Industria, la seva primera ubicació, i amb molt poc temps, l’any 2005 li atorguen una estrella Michelin. Amb l’Alkimia consolidat va iniciar una relació comercial amb Moritz. L’any 2015 va inaugurar un restaurant en la fabrica Moritz, el Louis 1856. Es tractava d’un lloc espectacular on es servia cuina clàssica de volum, basada en la cuina tradicional francesa en una proposta molt original. Tot i l’èxit, el restaurant no va tenir molt recorregut, va tancar en pocs mesos en tractar-se d’una oferta que no s’ajustava als criteris comercials de Moritz. Tot i això, en Jordi Vilà va continuar essent, i encara ho és, el responsable de l’oferta gastronòmica de Moritz.
L’any 2016 va traslladar el restaurant Alkimia al pis que es troba a sobre de la fabrica Moritz. És un emplaçament força original en el pis principal. La reforma que van realitzar en aquest lloc va aconseguir que el restaurant guanyes diversos premis de disseny. L’any 2017 el van reconèixer com el millor restaurant de disseny SBID, que és com els l’Òscar britànic del dissenys d’interiors, i també va guanyar el títol al millor disseny de restaurant atorgat per l’Institut Nacional de Arquitectura Italià.
En localitzar-se en un pis, per accedir al restaurant has de trucar a d’intèrfon i esperar a que et donin accés. Una forma original d’accedir a un restaurant, a través de l’escala noble d’un edifici de principis del segle XX. La decoració, ja des de la mateixa escala, és de disseny futurista. La reforma va convertir la planta principal d’aquest ampli pis de grans sales i sostres alts de la Ronda Sant Antoni en un Restaurant espaiós, amb distancia entre taules, i amb una cuina gran i còmode. Una decoració especial i espacial a la que costa adaptar-se.
El menú de l’Alkimia ofereix nou plat salats i duess postres a un preu de 168 euros que està sotmès a canvis setmanals. Pots degustar plats com l’amanida d’escudella marina, el mar i muntanya de papada i angules, ou ferrat amb tòfona negres o la llebre a la royale amb foie i tòfona. Una cuina que segueix la tradició de la cuina catalana amb influencies franceses i italianes. Un menú que permet al xef expressar la seva creativitat amb poques limitacions.
L’oferta de l’Alkostat està composada de plats quotidians que no perden l’essència del treball del cuiner i que li permeten mantenir grans creacions que s’han convertit en clàssics com el pollastre cubista o el capipota a la mantega negre. La carta es divideix en seccions. Platillos i tapes; els efímers on trobem plats com el pâté en croûte o la Llebre de Palau; plats 100% tòfona amb serveis com la torrada de col caramel·litzada amb panxeta i tòfona, o el civet de llebre amb tòfona; els clàssics entre els que podem escollir preparacions com els peus de porc Pierre Koffmann; els arrossos amb creacions com l’arròs de nyores, safrà i cuetes d’escamarlans; i finalment la brasa on el producte és el gran protagonista. Una carta amplia que pot satisfer al mes exigent dels clients.
El Jordi Vila no ha tingut mai la pretensió de revolucionar la cuina catalana. Sembla, que en la maduresa dels més de vint anys d’ofici, ha aconseguit un restaurant amb una oferta que pot satisfer a qualsevol client i que li permet gaudir de l’exercici de la professió. Per l’Alkostat elabora i ofereix el que agrada a la major part dels clients que poden visitar el restaurant. Amb l’Alkimia es diverteix amb l’exercici de creació lliure que realitza setmana a setmana amb el menú degustació.
Un restaurant consolidat amb un cuiner coherent i madur que no està apalancat. Un gest que parla per ell sol és el fet de només mantenir obert el restaurant de dilluns a divendres amb la clara intenció conciliar treball i família. Aquest gest, l’oferta gastronòmica, el fet d’estar sempre davant dels fogons quan el restaurant està obert demostren congruència i professionalitat. Amb la seva estratègia professional el xef ha aconseguit que Alkimia-Alkostat estiguin entre els cinc restaurants imprescindibles de Barcelona.
M’ha agradat:
- La coherència del xef
- L’aposta d’obrir de dilluns a divendres
- La carta de l’Alkostat
No m’ha agradat:
- La modernor pretensiosa del disseny del restaurant
- Posar dos noms al mateix restaurant
- El preu del menú degustació, m’ha semblat una mica car.