Ada Parellada
L’Ada Parellada ès una dona activa, lluitadora, didàctica, que no para dins i fora del seu vaixell insígnia. La Semproniana ès ja un clàssic a Barcelona, al que us recomanem visitar, on et pots arribar a sentir com a casa: còmode i menjant una cuina clàssica i tradicional.
Ah, i l’Ada escriu molt bé i no només de cuina…
Moltes gràcies pel teu temps!!!
Com has arribat a ser cuinera?
Sóc filla d’una família de restauradors i de cuiners, de fet. Dic això perquè la nostra és la feina del director d’orquestra, toquem moltes tecles, molts instruments i aconseguim que tot l’engranatge funcioni malgrat no estem ocupant una plaça concreta i no siguem els més virtuosos.
Vaig néixer a la Fonda Europa de Granollers, els meus pares, avis, besavis, rebesavis….des del 1771, més de set generacions, s’han dedicat al mateix. Una mica predestinada hi estava….tot i això, el meu pare no era gaire partidari a que m’hi dediqués, perquè a casa la fonda és per l’hereu i la resta ens hem d’espavilar. Ell va lluitar perquè tots vuit germans tinguéssim una formació complerta, segons ell, que tinguéssim uns estudis, un ofici i una afició. Estava molt il·lusionat perquè estava a quart de dret….i vaig enamorar-me del què ara és Semproniana. I des d’aquell dia del 1993 no he fet altra cosa.
I si no fossis cuinera, a què et dedicaries?
Buf, no ho sé, però sempre m’he penedit de no haver seguit la meva afició: la dansa. No ho feia malament i, de tant en tant, em descobreixo ballant al passadís de casa, em surt de dins! La dansa, l’escenari i la interpretació. Sóc molt pallassa…
Quins son els teus projectes de futur, algun somni? Per suposat, que ens puguis explicar…
Molts!!!! Sempre tinc projectes, idees, il·lusions. Haig de procurar frenar-ho, perquè ho hauria perdut tot! Ara estic entusiasmada amb la inauguració d’una exposició sobre alimentació que estic preparant pel febrer del 2020 al Museu de Ciències Naturals de Granollers. I tinc al cap la idea de fer una botiga de plats preparats, 100% catalans, mirar d’aprofundir i revisar la nostra cuina. Però com a immediat, ara tenim l’oportunitat d’ampliar una mica la zona de serveis de Semproniana i això ja em fa feliç. Ningú no ho veurà, perquè és una zona de magatzem, cambres frigorífiques i vestuari, però a mi em fa molt feliç!
De quins dels plats que has cuinat n’estàs més orgullosa?
D’aquells que més importància donen als productes de casa nostra. Estic orgullosa d’haver defensat la botifarra negra, el xai del Pallars, les mongetes del ganxet i els cítrics de les Terres de l’Ebre, des de fa molt de temps.
En el teu procés com a cuinera, quins cuiners t’han marcat més?
Recordo amb molta estima unes pràctiques que vaig fer (fa 30 anys!) a La Dama, llavors un dels millors restaurants de Barcelona, amb el xef Josep Bullich, com desossava les guatlles! Ara bé, el cuiner que més m’ha marcat, com no pot ser d’altra manera, és el meu pare. I la meva mare, la gastrònoma (de cuina no en sabia un borrall) més exquisida que mai he conegut.
I ara n’admiro molts, de fet tots els de l’univers culinari d’aquest país, perquè han aconseguit que la cuina tingui categoria, sigui un ofici desitjat i prestigiós. I això, vist amb perspectiva, no és gens fàcil. Secretament, et confessaré, que envejo molt el cuiner-empresari, aquell que ha estat capaç de crear una empresa ferma basada en la seva manera de treballar. Jo no n’he sabut.
Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
Serà difícil trobar alguna cosa que no m’agradi. Tot m’agrada, o tot m’ho menjo, si més no. Ara m’he tornat mandrosa i no em ve de gust escurar, per exemple, les guatlles o les costelles de xai. Ves, coses que em passen.
Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
Oli d’oliva, tomàquets i ceba. Tot ho arreglo amb un sofregit.
Ens pots explicar una plat senzill per a fer a casa?
A casa sempre faig saltats, tant de verdures com de carn o arròs. Això vol dir, anar posant ingredients a una paella i acabar-ho barrejant tot. No és que em faci mandra cuinar a casa….el què em fa mandra és fregar! Per això sempre procuro embrutar poc.
Una altra idea que faig tot sovint és una truita oberta. En una paella que pugui anar al forn, poso un raig d’oli i ous batuts. Per sobre hi poso de tot: verdures escaldades, bolets saltats, fruita seca, tomàquets secs, pollastre rostit o el què trobi per la nevera. Uns deu minuts al forn i a taula.
Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
Això de recomanar restaurants….és una mica….m’agraden tots! Sí, sí, quan vaig a un restaurant empatitzo tant que els trobo tots bons. Et diré l’últim que he anat, el Coure de Barcelona. Què bé que hi vam estar!
Us recomano que torneu a visitar les 7 Portes, estan fent una feina espectacular. I el Senyor Parellada, que ja és un clàssic de la ciutat. Els Parellada som tossuts, no ens hi posem per menys de 250 anys…!
Per acabar, ens pots comentar alguna anècdota culinària que t’hagi quedat gravada i que ens puguis explicar?
N’hi ha mil! Però no em puc treure del cap, aquell dia que un client em va fer cridar per queixar-se que els cigrons de l’estofat eren molt durs….com li podia dir, al client, que no eren cigrons sinó avellanes!