El Restaurant Toc al Mar el podem definir com un xiringuito de qualitat. Es pot anar pel matí a fer l’aperitiu amb una cervesa, a l’hora de dinar per prendre un excel·lent arròs, al vespre per sopar un peix salvatge a la brasa o, fins i tot, per la nit a prendre una copa al costat de la mar. El lloc és perfecte i encantador, amb una terrassa a peu de sorra amb unes vistes a la platja i al mar espectaculars.

El Restaurant s’ubica en una de les cales més emblemàtiques de la Costa Brava, la cala d’Aiguablava a Begur. Està obert des de l’any 2011, des del mes de març al novembre, i en aquest temps s’ha convertint en un lloc de referència i de visita imprescindible si estàs per la zona.

Toc al Mar Begur Aiguablava

Està dirigit pel Santi Colominas i per la Sandra Baliarda amb l’ajut de Ruel Rodeles als fogons, un equip de treball que ha col·locat el restaurant en boca de tots els estiuejants i veïns dels pobles propers en aquest temps que porta obert. Intentaré explicar el perquè.

Vaig anar a dinar el dia 15 d’agost. Poca broma… Potser és el pitjor dia de l’any per provar un restaurant d’estiu d’aquest tipus. Per suposat, amb reserva. Si no vols tenir una sorpresa negativa val més reservar. De tota manera el lloc té capacitat per atendre molts clients sense que es ressenti el servei i si vas sense reserva pots tenir sort i et poden col·locar.

El dia 15 d’agost la platja d’Aiguablava estava a petar. Abans de dinar vaig intentar banyar-me i era quasi impossible arribar a l’aigua. No havia forat ni per deixar la tovallola. La veritat, la situació tenia un punt estressant. Puc dir que la platja és bellíssima perquè hi he estat altres vegades, però aquell dia no presentava el seu millor aspecte, estava folrada de tovalloles esteses i de para-sols, de manera que tenies que intuir que la sorra  es trobava a sota d’aquest mantell. La paraula massificada prenia tot el sentit.

Teníem taula per a dos i ens vam presentar tres. Ens van fer esperar deu minuts per poder tenir una taula més gran, però vam poder dinar. En el personal es notava el punt d’estrès de tenir el restaurant a tope. però ens van atendre amb molta rapidesa i sense llargues esperes. Val a dir que els plats van anar arribant sense demores i sense que es notés la gran quantitat de clients. La cuina no estava col·lapsada i les comandes arribaven a taula amb puntualitat.

D’aquesta manera va començar a arribar la nostra comanda. Per començar unes ortigues de mar, unes sardines a la brasa d’alzina i uns musclos al forn de llenya. Tot deliciós. Remarcar el sabor que deixa la llenya a la cocció dels musclos i de les sardines.

Toc al Mar Ortgues de Mar Aiguablava Begur
Toc al Mar Musclos Begur Aiguablava
Toc al Mar Sardines a la brasa

Vam continuar amb un arròs fosc de l’Empordà. És un arròs de mar i muntanya típic de la zona, amb costella de porc, sípia, musclos, etc.  i acabat de coure en el forn. Un molt bon arròs que vam devorar menjant de la mateixa cassola. Cocció perfecta, sabor fantàstic, amb un maridatge excel·lent amb la brisa que bufava de mar.

Toc al Mar Arròs de l'Emporda Begur Aiguablava

Per acabar ens van portar la safata de peixos salvatges per poder seleccionar un,  i vaig escollir un mero. Ens el van coure a la brasa amb el resultat de la foto i amb un sabor que feia bo el refrany castellà “de la mar el mero y de la tierra el carnero”, o  és el “cordero”?. La presentació sense gaires floritures, però… home!!! posa alguna patata més de guarnició, encara que sigui per poder fer una foto com il faut.

Toc al Mar Mero a la brasa Begur Aiguablava

El Restaurant no és barat. El dinar que us he descrit va costar 200 euros. Però és un preu raonable pel producte que serveixen. Només heu d’anar a comprar gambes de Palamós o un peix salvatge al mercat per veure que el preu no és abusiu, sinó ajustat al producte que et serveixen. No em va agradar la carta de vins. No per les entrades, sinó perquè vaig trobar els preus un punt abusius, carregant en més del 100% les ampolles respecte dels preus de botiga. Vam acompanyar el dinar amb un vi blanc de l’Empordà embotellat per al Restaurant.

El Toc al Mar és un restaurant de cuina senzilla, sense ornaments, ni floritures. Tot cuit a la brasa o al forn de llenya d’alzina, amb productes frescos i de proximitat, que t’asseguren l’èxit entre comensals entesos. Vull remarcar que aquesta senzillesa en l’elaboració dels productes no és sinònim de cuina fàcil i poc complicada. Per adonar-vos de la mestria necessària per fer un bon peix a la brasa només us heu de posar i intentar-ho. A la gran majoria de barbacoeros de diumenge ens sortirà un bunyol, el peix es trencarà i es desfarà, i hi ha moltes possibilitats de que es cremi o que el serviu cru. Sempre he admirat als cuiners que tracten bé els productes fets a la brasa perquè requereix de tècniques molt més complexes del que sembla.

Si esteu per la zona no dubteu en visitar el Toc al Mar, però si podeu, us recomano que us reserveu un dia entre setmana i evitant els mesos d’estiu de temporada mes alta. Una cosa més, per la nit no fan arrossos, per tant si voleu tastar una d’aquestes meravelles s’ha d’anar a dinar. Això té un avantatge, no trobareu mai un guiri per la nit menjant la “paella”. En definitiva, un lloc per gaudir d’un XIRINGUITO en majúscules i de qualitat, en una terrassa fantàstica, amb unes vistes d’anunci de cervesa i en un ambient molt relaxat.