Eugeni de Diego Si, Xef

l’Eugeni de Diego es un Xef amb una llarga trajectòria, que de totes les experiències que ha viscut ha sabut extreure el millor. Ara ens presenta la seva última novetat els A Pluma, els restaurants de pollastres a l’alst als que els hi ha donat una volta i que estan tenint molt d’èxit a Barcelona. I tot gràcies a ell, a l’Anna i a tot l’equip humà que treballa en aquest projecte.

Moltes gràcies Eugeni!

  • Com has arribat a ser cuiner?
  • Doncs vaig començar a Tossa de Mar treballant al restaurant d’un hotel fregant plats. Un amic em va dir si volia anar a fer la temporada d’estiu al Hotel Giverola. Em va agradar molt l’ambient que hi havia a la cuina i vaig acabar fent de cuiner sense tenir cap tipus de coneixement. Preparàvem els bufets pel matí i teníem tota la tarda lliure i em va agradar molt l’experiència. Quan va acabar la temporada i vaig tornar a Barcelona, vaig decidir que havia d’estudiar i vaig anar a l’Escola d’Hostaleria del carrer Muntaner i, paral·lelament vaig començar a treballar al restaurant Ca l’Isidre
  •  
  • I si no fossis cuiner, a què et dedicaries?
  • No tinc clar que seria però et puc dir que seguiria el mateix estil de vida que tinc ara. Es a dir, fer alguna cosa que em fes feliç. Em dona igual el què però que em fes feliç, que em faci il·lusió, que no fos una feina directament però si un estil de vida com ho es la cuina.
  •  
  • Quins son els teus projectes de futur, algun somni? Per suposat, que ens puguis explicar…
  • Doncs, per ara, jo vull focalitzar més el present que el futur. Jo visc molt el present, el futur s’ha de construir i llavors per anar construint futur jo em focalitzo ara amb els A Pluma, vull que sigui un negoci estable, està tenint molt d’èxit i vull dedicar-li tota la meva energia i el meu esforç a fer-ho créixer.
  •  
  • De quin dels plats que has cuinat n’estàs més orgullós?
  • De plats que he cuinat, a mi m’agrada molt fer escudella i carn d’olla, ho gaudeixo molt tant a l’hivern o com a l’estiu, la temporada que sigui , als nens els encanta. I els arrossos, m’encanta fer-los, cuinar-los. Al final la cuina es com tot, no? Cada moment té un  plat. Per exemple, jo gaudeixo molt fent carn a la brasa amb els amics, perquè es un gran moment per a mi.
  •  
  • En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
  • L’experiència et dona molt, som el resultat del que hem fet. He intentat envoltar-me sempre dels millors per intentar ser, no el millor, però fer les coses millor. Quan una cosa la fas i et surt bé és magnífic. Es com quan jugues a futbol, jo no sé jugar a futbol però si fas un xute i li dono i m’ha sortit bé, tens un reconeixement personal que et fa sentir bé, un reconeixement intern que et fa sentir bé. Per això jo he volgut estar amb els millors per a poder saber fer les coses millors.
  • Com a cuiner de referència jo et puc dir que per a mi ha estat l’Ignasi Domènech, un cuiner del segle passat que va reballar amb Auguste Escoffier però que em va marcar tant que un dia vaig arribar a quedar per a fer un cafè amb la seva neta, la Nieves, per a parlar d’ell. Ella ja es una senyora gran, però em va fer tanta il·lusió poder quedar amb ella! M’han marcat molt els seus llibres, n’hi ha un que es diu “La cocina de recursos” que es de l’època de la post guerra que et parla per exemple de com fer una truita sense tenir ous: els feien amb aigua i farina. Una cuina de supervivència. De fet, crec que la vida es supervivència, crec que la gent treu lo millor d’ella quan ha de sobreviure. Per exemple, si jo he de córrer, ho faig però no m’esforço. Ara bé, si em persegueix un toro darrera i t’asseguro que corro el doble, ja, ja! La supervivència et fa treure lo millor.
  •  
  • Tens algun aliment o beguda que no t’agradi? Ets capaç de cuinar-lo o aplicar-lo?
  • Tinc la mala sort que de la cuina m’agrada tot. Potser et puc dir que no prenc mai begudes edulcorades ni refrescos d’aquesta mena. I tampoc prenc espardenya perquè en soc al·lèrgic de veritat. Però tret d’aquestes dues coses tota la resta m’agrada i puc menjar tot.
  •  
  • Quin ingredient no pot faltar a la teva cuina?
  • A mi m’agrada molt el vi ranci. Quan faig un sofregit o algun guisat l’utilitzo. Ara que estem en un moment que estem perdent els sabors, estem perdent la base de la cuina catalana autèntica i penso que utilitzar el vi ranci es tornar una mica a aquella cuina. També l’all es un ingredient que no pot faltar a la meva cuina.
  • Tornant a la reflexió que estem perdent la cuina catalana clàssica no dic que sigui ni bo ni dolent, tot va evolucionant, hi ha coses que es perden a la vida com hi ha professions que desapareixeran, com hi ha ingredients que desapareixeran, abans es menjava tortuga, ara no en mengem.
  •  
  • Ens pots explicar una plat senzill per a fer a casa?
  • En aquests moments estic col·laborant en el canal “Comer” de La Vanguardia i allà vaig explicant plats que es poden fer a casa. Cada setmana gravem un vídeo que els faig a casa. Ve de la idea “Así de fàcil” perquè son plats fàcils de fer, que els cuino a casa quant no tinc temps, i agafo un parell d’ingredients i els cuino. Mireu el canal i veureu que hi ha plats molt fàcils de fer, ja veureu.
  • I ara us n’explico un que a mi m’agrada molt fer a casa: callos amb cap i pota. Quan els cuino, ho faig 2 o 3 cops al mes, en faig uns quants kilos perquè m’agrada cuinar-los per a mi i els congelo, però també perquè els regalo als amics i a clients que veig que venen i que gaudeixen del meu menjar.
  • Aquests son els ingredients que necessitareu per a fer els callos amb cap i pota a casa:
  • Oli d’Oliva, xoriç picant, pernil salat picat, alls, cebes, farigola, tomàquet triturat, pebrot choricero, vi negre, callos, cap i pota, aigua sal i pebre negre.
  • La resta us deixem el vídeo per tal que aneu seguint les passes per a que us surti aquest plat:  https://www.youtube.com/watch?v=dA4KMuXRmP0
  • I podeu seguir totes les meves receptes al meu canal d’Instagram: @Eugeni De Diego
  •  
  • Algun restaurant, botiga o celler que ens vulguis recomanar?
  • Un lloc que a mi m’encanta i que trobo meravellós es la Bodega Bonavista de Barcelona, com a botiga i celler, la recomano.
  • I com a restaurant m’agrada molt la Gresca  del Rafa Peña a Barcelona, sobretot la barra de la Gresca, es una passada.
  • La formatgeria Camarasa al carrer Santaló, es una botiga de formatges que m’encanta i que no puc estar de comprar-ne quan passo per davant, es un vici!.
  •  
  • Per acabar, ens pots explicar alguna anècdota culinària que t’hagi quedar gravada i que ens puguis explicar?
  • Mira una de les anècdotes que m’han passat a la vida es que jo vaig conèixer a la meva dona a El Bulli, ella era pastissera allà i després de 10 anys encara estem junts!!
  • I l’altra es que el concepte A Pluma neix com una idea de quan estàvem allà a El Bulli. Hi havia a Empuriabrava un lloc que es deia Pago Pago i que fèiem pollastres a l’ast. Amb la meva dona hi anàvem allà quan estàvem treballant a El Bulli per anar a sopar quan plegàvem del servei i no trobàvem molta cosa oberta. Allà servien pollastre, patates fregides i all i oli. I dèiem que aquesta formula ben portada podria funcionar a Barcelona.
  •  
Scroll Up