L’Albert Raurich es un enamorat de la cuina, un emprenedor, un constant estudiós de la cuina que ens ha ajudat a recuperar plats i maneres de cuinar que havíem perdut.
Al capdavant del Dos Palillos i del Dos Pebrots i davant una situació com la pandèmia que estem vivint aquests mesos, l’Albert reflexiona en aquest article que han publicat Los 7 Caníbales i que descriu molt bé com se sent i quines son les seves propostes per afrontar en el mon de l’hostaleria en aquesta situació en la que ens trobem.
En mig d’aquest enrenou, l’Albert ha trobat una estona per contestar les nostres preguntes i li agraïm la seva predisposició i ganes. Com demostra la foto: cal agafar el bou per les banyes!!
Moltes gràcies Albert!!!
En el teu procés com a cuiner, quins cuiners t’han marcat més?
Òbviament en Ferran Adrià, no ho puc negar. Haver estat 11 anys treballant amb en Ferran marca molt. Però la veritat es no sé si m’ha marcat més a nivell gastronòmic o potser m’ha marcat més a nivell filosòfic, no tant a nivell de tècnica sinó a nivell conceptual, del lliure pensament davant la cuina, del no hi ha barreres, de la democratització de l’alta cuina, de la importància dels seus productes, millor producte fresc davant un de congelat, Aquesta filosofia es la que jo valoro més.
Avui en dia hi ha uns cuiners que son molt especials i amb els que m’identifico molt amb el seu estil de cuina com por ser Josean Alija al Nerua del Guggenhein de Bilbao, el Ricard Camarena a València amb els seus conceptes de brous, treballa amb consomés obtinguts de manera molt natural i que nosaltres també ho fem, té una concepció de la cuina molt com la meva, la complexitat de la cuina resideix en la seva senzillesa, intentem buscar que amb el mínim poder expressar el màxim. Això també ho fan en Joan Roca o l’Andoni Luis Aduriz :reflecteixen aquesta cuina amb la que em sento molt identificat.